D’una revolada

(ÀUDIO LIES – GLEN HANSARD)

4452eb89fc56d23c037cd4f3fde5a5c3En sentia la seva cançó però de lluny … De massa lluny per creure-me-la. I ja m’anava bé. Veia a venir una tonada autèntica, d’aquelles que, d’una revolada, em col·locava en una veritat tant pròpia que resultava del tot ineludible. I no! no …,  no la volia! Perquè el que volia era gaudir d’aquella situació encara que fos un invent, un autèntic estar en fals. Volia deixar-me en el «per fi» hologràfic, en la injecció anestèsica de felicitat que posava pausa a la desesperança.  Triava obstruir-me l’escolta, matar tota sensibilitat a la pell, silenciar la intuïció, aturar el fluir d’aquella cançó dita des del cor del meu ocell xisclant-me que em fes cas. Sepultava el cantaire alat a la masmorra de les gàbies, pensant que en podria ofegar la tonada.Però no. Aquella melodia veritable, aquell mantra del «no et faltis, sigues amb tu«- la meva versió personal del «satanam» –  era ja un retruny sísmic buscant asseure-se’m en algun lloc d’honor. Una esquerda fent lloc sota les costelles i un niu de tiges d’or acollia el vol exhaust d’aquella au salvatge.  Ara sí, un «per fi» de debò. M’havia arribat a casa.

¿Te puedo ayudar?