Sovint, quan imagino activitats per fer en família, penso en anar a passejar, dinar plegats, visitar algú o algun lloc, practicar algun esport, etc. Mai havia pensat en fer Naad Yoga. I perquè no? O … i perquè si?
Aquests pensaments em van assaltar quan des d’Agambar em van convidar a dur a terme el taller de Ioga en família en el marc del Festivalet de criança respectuosa i educació lliure, Agambar+. Mentre donava voltes al repte d’encertar amb un format útil per a treballar la meditació en família vaig recordar el viatge d’estudis a Índia. Les famílies es reunien al menjador de casa seva i tocaven i cantaven plegats. Ningú buscava un aparador on mostrar els seus talents musicals sinó un espai de connexió, de compartir, de meditació. Fascinada per la idea d’incloure en el dia a dia espais de profunda escolta, trobada, contacte entre els diferents membres de la família donava voltes a com podríem generar un espai d’aquest tipus que encaixés en el nostre context.
Rumiava i se’m feien presents unes paraules del meu mestre, el Professor Surinder Singh, quan jo m’havia trobat amb dificultats en el procés d’aprenentatge. Només diverteix-te” – em va dir. Fins llavors no m’havia semblat tant revelador com llavors.
És en el relaxament quan s’obre la possibilitat d’aprendre i és feina dels facilitadors obrir aquest espai amablement, d’una forma planera, amb flexibilitat, i, al mateix temps, amb garanties de dirigir el treball cap a l’assoliment d’objectius clars i concrets, establint límits i donant pautes. I doncs? Què em proposava jo amb aquell taller? No era només aprofundir en l’escolta, sincronitzar el moviment amb l’audició o obrir la porta a la meditació a través de l’experiència del so. Hi havia una dimensió que em retornava a aquell menjador d’Índia. Calia treballar l’autonomia dels adults per tal que fossin ells qui poguessin sostenir aquest espai a casa. Les eines i els recursos, ja els aprendrien posant-los en pràctica al taller.
Tots junts vam escoltar l’entorn en silenci, vam parar l’orella al bategar del cor, ens vam adonar del so de la pròpia respiració i la dels altres, vam sentir el cor de la música a través del moviment, rodant en una rotllana ample al so Sento com canta la vida en Raag Bilawal, el so de l’alegria, per poder adonar-nos que la sincronia exigeix presència. I tot això, tot, va ser un joc ple de so i moviment. I també era ioga. Agraeixo molt a Agambar que em confiés aquest espai doncs per mi també ha estat una troballa. Per descomptat m’encantaria seguir treballant amb totes les persones – grans i més menudes – els secrets del so a través del que jo entenc per Naad – yoga en família. Gràcies majúscules!
