Aquells dies d’abril ens vam submergir en el Raag Suhee, el raag de l’Amor. No es referia a l’amor de les pel·lícules ni a cap tipus de romanticisme. Aquell encadenament de notes-emocions convocava una ernergia misteriosa, voluptuosa, elegant, intensa, … molt poderosa, capaç de construir grans coses que podien caure si desapareixia. Sonava en el domini d’un Ma parsarani com un exagerat dringar de campanes escampant bones notícies en totes direccions. Vull que ho sàpiga tothom! Després un Sa chandowati ample, com un riure feliç sota el sol amb els que estimo. I un PA ratta que és pura correspondència entre els dins i el fora ara que tu i jo ja som en aquesta connexió. Com recordo aquells ulls teus plens de “si” trobant l’afirmació en els meus. Re ratika generós, escampant-se de dins cap a fora prescindint de la teva voluntat. Ga rodri com el magma calent d’un volcà, motor de secretes i incòmodes cavil·lacions: “voldrà?”. Hi sonava Ni usha com un camí fosc i incert però ple d’esperança. Confio en què sabrem fer-ho. I un Ni kshobani que em desconcertava davant l’ensurt d’una vida antiga que se m’esquerda ara que hi ets tu.
Assaborint l’alaap m’adono de la dimensió terapèutica d’aquesta música. Expressant cada nota des de cada precisa emoció evoco el raag i l’observo en mi. Quina és la conversa entre les emocions de cada nota? Quines són aquelles que no aconsegueixo fer presents en el meu cant? Com m’aproximo a la meva dificultat i resolc, intent a intent, el meu bloqueig, la meva desconnexió per deixar que l’amor entri per la finestra?
Aquí aquesta composició del Professor Surinder Singh en Raag Suhee al disc Partaal.
