Significança

2019b2ca8dbc8acfa58bed522a5f59c1(Saving Us a Riot (Live) – Phoria)

Cada ínfima i anodina insignificança m’és – després d’aquest món de límits- una secreta porta a les profunditats, una localització en aquest circuit de camins nocturns banyats de lluna, un punt determinat en el gruixut teixit d’epidermis sobreposades que ressonen juntes en les enormes bambolines de la vida.

Així, la circumstància no em sembla inofensiva. La intranscendència li poso jo si menystinc cada “ara”, fent-lo estèril, ridícul, fill d’una mirada sorda.

Res és només el que sembla. I atenuada la ridiculesa, mentre mig espio com de fonda i misteriosa és la visió de la contemplació, vaig sabent-me en una més ampla existència.

Nineta dels meus ulls

6676f1d4416dbef070f65316a363a745(Àudio Over there, it’s raining – Nils Frahm)

Volia perdre’m en l’òcul del meu propi bosc marí. Clavada davant el meu ull em percebia més enllà de la mirada. Volia enfonsar-m’hi sense cap indicació per redescobrir  la discreta fortuna que respirava sota aquell espès laberint d’algues. Havia sentit el batec d’algun tresor callat, invisible als pirates que de tant en tant em navegaven l’iris i que jo ja havia conegut de prop: purs bàrbars afamats d’espoli. Aquella aquàtica verdor despentinada em protegia un secret de perles tant recònditament amagat,  que, a estones, fins hi tot  jo sentia extraviat. I l’enyorava tant que en buscava  la pista. Una traça del pany, un diminut rastre de clau en el camí que empenyés la porta de la invidència i em deixés endevinar la fulgurant nineta dels meus ulls, aquella petita enorme riquesa dissimulada sota la quietud d’una opacitat asfàltica.