La vida a través meu

Anava cap a la feina. Tot era com sempre: l’hora apressada de sempre, el munt de cotxes que m’entrebancaven com cada dia. Aconsegueixo aparcar i … L’oceà era immens. I les ones no semblen voler trobar-ne les vores. Anaven. No les vaig veure mai tornar. Quina placidesa aquell bressol blau… sense res amb què topar, …

La vida a través meu Leer más »