Un espectacle sublim
Com aquell estol d’ocells, una forma que es dibuixa en l’aire, un volum de partícul·les en una lògica de moviment, cadascuna la mínima expressió d’alguna cosa més gran. Així, en meditació, observava el moviment d’una massa sense cos que volava pel firmament del meu espai intern sembrant preguntes, incomodant, saccejant l’aire amb aquests moviments imprevisibles, …