Just després de dir

foto: Elisabetta ITALIANBARK -https://www.pinterest.es/italianbark/

He buscat silenci.  I no m’ha semblat trobar-ne en cap racó de muntanya solitària. Ni en cap platja secreta. Tampoc dins el temple més calmat i quiet que puguis imaginar.  Res, ni rastre … més aviat un escàndol de xivarri carregant-me el front.

En canvi si l’he anat descobrint després d’esquerdar l’hermetisme d’una pell gruixudíssima on em rebotaven les preguntes i les afirmacions de molts tons, ritmes i colors.   L’he vist just després de dir que si, que no, que prou, que ara, que mai, que potser, que marxis, que et quedis, que no ho sé, que tant sols, que trist, que feliç …

He buscat silenci i l’he trobat just després dir.

Veu d’esbarzer

6a3a85b887ea4bfffee412f6c25e5618Courage – Patrick O’Hearn

Em mirava la planta del peu buscant-hi l’espina que, del poc mal que em feia, segur que no se m’havia clavat bé.  Jo l’havia vista sencera, amenaçant i afilada, esperant el pas que feriria la base suau del meu peu nu.  Sí,  era allà, ben sencerament enfonsada, havent-se’m fet lloc en l’escalfor tèbia del meu peu, com una incrustació que era acceptada amb naturalitat. Ni exclamar-me? Quin sarau hauria muntat fa uns mesos …! – vaig pensar. I mentre els pensaments se m’atropellaven mirant de comprendre el com d’aquella indolora punxada, esclatava un silenciós crit d’esbarzer en gola. Com una bardissa que m’esgarrinxava la llengua i retenia entre el fullatge punxegut paraules que m’havien caducat. Eren paraules com ombres mortes que es resistien a desaparèixer Continua llegint

Seguim brillant

elements9Àudio Soffia La Notte – Night Breaths – Fabrizio Paterlini

Digues-me si no hi sents el joc de l’aire entre les fulles. Fet i amagar mentre el record d’un abric verd es va esgrogueint en una cançó més i més lenta, menys humida, més plena de petites morts del tot necessàries, avançant cap al silenci gèlid de la mínima expressió de vida. La ruta cap a la quietud hivernal està sembrada de pèrdues, de fulles que cauen, de relacions que es descohesionen, de converses que desacceleren fins a l’espai buit de so . Caducitats. S’eixugarà l’aigua i viurà en l’esquelet, sobrevivint en els mínims, buscant el foc de les arrels. Continua llegint