L’acte sagrat de cantar

IMG_20180823_221149

Quan fa alguns anys em vaig interessar per els cants sagrats no imaginava la profunditat de la futura troballa. Tenia la idea que el cant es “tornava” sagrat per les paraules que un feia servir. Pensava en el cant des de la filosofia, des de les paraules com a contenidores de significats. Això em semblava el “mantra”. Hi havia la bellesa de la doctrina, un interessant teoria … I sí … tenia sentit… però alguna cosa trobava a faltar.

Més endavant algú em va convidar a seure, a callar, a escoltar amb profunditat. I dic “a callar” amb certa contundència perquè, efectivament, aquella nova forma d’aproximació a la sacralitat exigia un temps de silenci, de recolliment i d’aprenentatge que em posava l’ego a dieta de judicis i reconeixements, és a dir, ni discos ni concerts, plenament enfocada a aprendre.

Continua llegint