Vístete como tu alma

“Me siento disfrazada!” – dijo. Faltaban unos poco minutos para empezar el kirtan y mi estudiante con su turbante, su kurta y su chuni  se sentía en un Carnaval no previsto.

Recuerdo esa conversación dentro de mi … “Que estoy haciendo vestida así? Que hago en ésta extraña forma en la que no me reconozco?  Cómo he llegado hasta aquí? Tiene ésto algún sentido?”

Y la verdad és que sí. Lo tiene todo.

Rebienta las modas. Aliníate con tu particularidad. Escúchala. Conócete. Date el placer de ser quien eres a través de las formas y los colores. Deja que el cuerpo sea lugar para la metáfora y muéstrate viviendo como quien eres. Pura coherencia. Mata los pactos, las normas, lo estándares. Sé tu quien reconozca tu propia naturaleza y encarna aquellos adjetivos que tu alma ama. Ponte en el mundo desde ti. Honra la naturaleza dejándote ser tan original como ella quiso que fueras.

Vístete cómo tu alma. Éso le respondí.

Sempre a favor

a4971751e422518aeeef87d9910fd6e3(The Swimmer – Phil France)

Escalava els dies assegurant els passos en laberíntiques tombarelles. Però ni grampons ni arnesos van ser prou àncores en aquella ruta on el vent, sense cap pudor, li bufava escandalosament a la cara. Era tant l’espai, tantes les oportunitats  … per què havia de refer sempre el mateix absurd trajecte entre l’intent i el punt d’inici? Plena de “per quès” detestava l’antipatia de la ventada, doncs havia comprovat que de cap manera volia anar-li a favor.

Una vegada, ja exhausta, no va oposar-se a la desfeta. Va acceptar-ne el retrocés i va deixar-se voleiar planejant les Continua llegint

Aprenent a ser-me

dibuixVa convidar-me a un viatge de molts anys en pocs segons. Sata nam, el segon concepte del Mool Mantra, amb els ulls tancats, va fer-me trobar amb la nena de 6 anys que havia estat. I sí, havia estat algunes coses que ja no eren. Però algunes altres d’ara ja eren allà.  Aquella jo era en una realitat intangible ben viva dins meu, tant real com un somni – que existeix perquè efectivament l’he somiat. En descobria la seva permanència, el seu fer, un tarannà ben perfilat i concret. Així em reconeixia en cada any que s’afegia a la suma. L’ànima de llavors seguia ressonant en l’ara. I no es tractava de si nena, de si jove o dona. Aquesta era la part que maquillava la realitat, la seva versió contingent.  Continua llegint

Just aquí

3d1aad9ca7bcf94a66ceb4b1f48a37b2Avui havia decidit fer-ho. Sí …! és que no podia postposar aquest moment… Havia d’escriure una petita biografia per un nou projecte de música molt especial que estem embastant amb la Míriam i la Dilyana. “Què hi poso?!!! Jo no tinc trajectòria musical… no he anat a cap conservatori … no tinc cap títol … no he trepitjat gaire ni grans ni petits escenaris… m’equivoco sovint … “ . Després d’uns segons sospesos i sense perdre el fil del monòleg interior m’he dit … “… però ets aquí i estàs fent el que fas per alguna veritat més autèntica a la que – segurament- no li deuen importar gaire aquesta pila de raons”. I m’he posat a escriure  … i ha sorgit la veritat, que m’ha empès a matar la impol·luta blancor del paper i que m’ha semblat la veritat que em fa ser just aquí. Continua llegint