“Me siento disfrazada!” – dijo. Faltaban unos poco minutos para empezar el kirtan y mi estudiante con su turbante, su kurta y su chuni se sentía en un Carnaval no previsto. Recuerdo esa conversación dentro de mi … “Que estoy haciendo vestida así? Que hago en ésta extraña forma en la que no me reconozco? …
(The Swimmer – Phil France) Escalava els dies assegurant els passos en laberíntiques tombarelles. Però ni grampons ni arnesos van ser prou àncores en aquella ruta on el vent, sense cap pudor, li bufava escandalosament a la cara. Era tant l’espai, tantes les oportunitats … per què havia de refer sempre el mateix absurd trajecte …
Va convidar-me a un viatge de molts anys en pocs segons. Sata nam, el segon concepte del Mool Mantra, amb els ulls tancats, va fer-me trobar amb la nena de 6 anys que havia estat. I sí, havia estat algunes coses que ja no eren. Però algunes altres d’ara ja eren allà. Aquella jo era en una realitat intangible …
Avui havia decidit fer-ho. Sí …! és que no podia postposar aquest moment… Havia d’escriure una petita biografia per un nou projecte de música molt especial que estem embastant amb la Míriam i la Dilyana. «Què hi poso?!!! Jo no tinc trajectòria musical… no he anat a cap conservatori … no tinc cap títol … no …
