Després

7c28d7656469aa0770be38b2795704a9
(Àudio Solêr  – Otto Totland)

Quan veig lliscar cada alè nostre entre les afilades amenaces d’acer que belluguen els Teus dits, se’m fa cert l’ara. Perquè mentre vermella discorre pel tall d’aquell ferro esmolat jo planejo rumbs llunyans i dies llargs com un privilegi innat, com si aquest transcórrer de la vida em donés garanties d’assolir els futurs que imagino. Mai la possibilitat de la secció defintiva em resulta justa. No trobaria mai un bon moment per deixar de ser aquí si és el després qui em guarda la meravella, l’esclat de les més belles flors, la més emocionant simfonia. I així, enfocada en l’espera, em perdo més de mitja vida, deixant desfer l’aquí, l’ara, amb-sense tu, amb-sense mi, cavil·lant com de prodigiós serà aquell gloriós moment de després.

Dels sentits en el so

65c5600f96549aa83eeff87c5e39331eNo sabia que podia mastegar el so i trobar-ne el gust, l’aspror, la sequetat, l’acidesa, la lleugeresa… Tampoc imaginava que podia veure-hi un color que em parlés de calideses, de fredors. No tenia ni idea que  podia flairar-lo en l’ambient…  olors de mandra, d’agitació, d’infantesa, … Ni tampoc que era possible posar-l’hi tact a aquell “Ah!” del tall finíssim del paper a la pell o a aquell “aaahhh ****  …” de quan m’abrigo sota una manta groixuda i suau mentre tu m’escalfes un te. Avui el Sa Chandowati, la plenitut en la tònica, té gust de maduixa de l’hort de la meva àvia, tacte d’herba vibrant i verda, olor floral de radiant primavera. També brilla com un sol immens que m’escalfa i sona com mil cors despresos cantant junts. Quin so tant magnífic, no? O avui també em sona el Re Dayawati, la segona a vegades menor que fa referència a la protecció, fa olor d’intimitat de  la llar, té el toc d’unes mans que protegeixen, s’il·lumina amb una llumeta amorosa que irradia  delicadesa mentre sona una cançó de bressol.  Has sentit mai aquest so? La vida ens canta a un volum altíssim amb els sentits oberts.