(Àudio Solêr – Otto Totland) Quan veig lliscar cada alè nostre entre les afilades amenaces d’acer que belluguen els Teus dits, se’m fa cert l’ara. Perquè mentre vermella discorre pel tall d’aquell ferro esmolat jo planejo rumbs llunyans i dies llargs com un privilegi innat, com si aquest transcórrer de la vida em donés garanties d’assolir els futurs que …
No sabia que podia mastegar el so i trobar-ne el gust, l’aspror, la sequetat, l’acidesa, la lleugeresa… Tampoc imaginava que podia veure-hi un color que em parlés de calideses, de fredors. No tenia ni idea que podia flairar-lo en l’ambient… olors de mandra, d’agitació, d’infantesa, … Ni tampoc que era possible posar-l’hi tact a aquell «Ah!» del tall finíssim del paper a …
