El so de l’abscència

a37a86fed94582b0f0bc24ffcfb72f82

Fields of Gold – Anne Roos

Em tinc quan la lleugera carícia sap despertar-me en l’arpa interna un recital d’autenticitat només per mi. Afluixo el claviller mandibular i afino l’expressió del somiqueig a  la rialla, humitejant, si cal, una mica les cordes des dels ulls. Sona, tot plegat, preciosament greu. Greu de sever. Greu de digne. Greu de trobar-me davant la furiosa mentida. Greu d’un dràstic canvi d’altura. Tant greu que no seguiré per aquí.

Continua llegint

Aprenent a ser-me

dibuixVa convidar-me a un viatge de molts anys en pocs segons. Sata nam, el segon concepte del Mool Mantra, amb els ulls tancats, va fer-me trobar amb la nena de 6 anys que havia estat. I sí, havia estat algunes coses que ja no eren. Però algunes altres d’ara ja eren allà.  Aquella jo era en una realitat intangible ben viva dins meu, tant real com un somni – que existeix perquè efectivament l’he somiat. En descobria la seva permanència, el seu fer, un tarannà ben perfilat i concret. Així em reconeixia en cada any que s’afegia a la suma. L’ànima de llavors seguia ressonant en l’ara. I no es tractava de si nena, de si jove o dona. Aquesta era la part que maquillava la realitat, la seva versió contingent.  Continua llegint