El mapa de la meva escorça té 72.000 camins invisiblement oberts. Hi transiten històries, acords, desordres, oposicions. Alguns “nos” que s’esllavissen i alguns “sis” no sempre clars. Hi tinc carrers i senyors carrers, diria. I també carrerons i passatges. N’hi ha alguns d’amples, ben assolellats, plens de passos gairebé galopants, plens de ritme i de cabal, com si …
Recordo sovint quan les persones savies que m’han acompanyat en aquests darrers temps plens de corbes, davant una situació difícil, incòmode o dolorosa em deien » respira». Jo no podia apreciar el valor d’aquelles indicacions fins fa ben poc. Què podia canvair? Doncs avui veig que tot. Respirar em resulta el vehicle cap a la …
Recordo sovint quan les persones savies que m’han acompanyat en aquests darrers temps plens de corbes, davant una situació difícil, incòmode o dolorosa em deien » respira». Jo no podia apreciar el valor d’aquelles indicacions fins fa ben poc. Què podia canvair? Doncs avui veig que tot. Respirar em resulta el vehicle cap a la …
