Mentides a mida

” Fes-me un vestit. Sí, a mida, d’un color que em  ressalti els ulls. Que m’ajudi a fer-me esvelta i que tapi les imperfeccions que em sé i que no vull compartir. Posa-m’hi un brodat, que brilli tant que jo mateixa oblidi el lloc dels dubtes i de les zones fosques i que asseguri que qui miri pugui només quedar embadalit ” 

Mentides fetes a mida.

Però la veritat no s’inventa.

 I la veritat és aquest cos que tapo amb parracs desesperadament. Enormes llençols  cobrint  la bellesa d’una realitat que no he après a mirar. I és així com vaig vivint en un paisatge d’evidències revestides. Veritats fetes trastos que tapades i tot destorben.  Perquè hi topo. Perquè em faig  blaus a les cames i al ser. Sense valor per descobrir-les, precioses joies que condemno a ser andròmines sota el brodadíssim vel de les meves pròpies mentides.

Significança

2019b2ca8dbc8acfa58bed522a5f59c1(Saving Us a Riot (Live) – Phoria)

Cada ínfima i anodina insignificança m’és – després d’aquest món de límits- una secreta porta a les profunditats, una localització en aquest circuit de camins nocturns banyats de lluna, un punt determinat en el gruixut teixit d’epidermis sobreposades que ressonen juntes en les enormes bambolines de la vida.

Així, la circumstància no em sembla inofensiva. La intranscendència li poso jo si menystinc cada “ara”, fent-lo estèril, ridícul, fill d’una mirada sorda.

Res és només el que sembla. I atenuada la ridiculesa, mentre mig espio com de fonda i misteriosa és la visió de la contemplació, vaig sabent-me en una més ampla existència.