Després

7c28d7656469aa0770be38b2795704a9
(Àudio Solêr  – Otto Totland)

Quan veig lliscar cada alè nostre entre les afilades amenaces d’acer que belluguen els Teus dits, se’m fa cert l’ara. Perquè mentre vermella discorre pel tall d’aquell ferro esmolat jo planejo rumbs llunyans i dies llargs com un privilegi innat, com si aquest transcórrer de la vida em donés garanties d’assolir els futurs que imagino. Mai la possibilitat de la secció defintiva em resulta justa. No trobaria mai un bon moment per deixar de ser aquí si és el després qui em guarda la meravella, l’esclat de les més belles flors, la més emocionant simfonia. I així, enfocada en l’espera, em perdo més de mitja vida, deixant desfer l’aquí, l’ara, amb-sense tu, amb-sense mi, cavil·lant com de prodigiós serà aquell gloriós moment de després.

La vida a través meu

4d6bca545e5612a04c51cf16271fddfbAnava cap a la feina. Tot era com sempre: l’hora apressada de sempre, el munt de cotxes que m’entrebancaven com cada dia. Aconsegueixo aparcar i …

L’oceà era immens. I les ones no semblen voler trobar-ne les vores. Anaven. No les vaig veure mai tornar. Quina placidesa aquell bressol blau… sense res amb què topar, cap límit, cap desbordament …  Res del que fugir ni perseguir. Un moviment que cantava la melodia de l’existència. Sense trampes. Em sentia sense cap més intensió que estar en el batec dela vida.

… quin regal sentir la vida a través meu.