presència

Després

(Àudio Solêr  – Otto Totland) Quan veig lliscar cada alè nostre entre les afilades amenaces d’acer que belluguen els Teus dits, se’m fa cert l’ara. Perquè mentre vermella discorre pel tall d’aquell ferro esmolat jo planejo rumbs llunyans i dies llargs com un privilegi innat, com si aquest transcórrer de la vida em donés garanties d’assolir els futurs que …

Després Leer más »

La vida a través meu

Anava cap a la feina. Tot era com sempre: l’hora apressada de sempre, el munt de cotxes que m’entrebancaven com cada dia. Aconsegueixo aparcar i … L’oceà era immens. I les ones no semblen voler trobar-ne les vores. Anaven. No les vaig veure mai tornar. Quina placidesa aquell bressol blau… sense res amb què topar, …

La vida a través meu Leer más »

¿Te puedo ayudar?