Afinar para componer la vida que quiero

Junto mis manos sobre el plexo solar y sé que no es un ritual vacío. Ése gesto es una invitación al balance de la polaridad que vive en el cabal energético que me atraviesa. Ésos hilos dorados que me recorren del sacro a la coronilla son mis cuerdas, són la previa a mi sonido. Són la vibración que habita en mi. Me escucho. Y hay desajuste, ruidos, creencias, mandatos, patrones repetitivos. Paisajes que no són la vida que quiero. Pero cómo afinarme? ¿Dónde estan mis clavijars? ¿Cómo girarlas? ¿Hacia dónde? ¿Hasta dónde?

Y la siguiente pregunta es: ¿ a que me quiero afinar? ¿que estado quiero alcanzar? ¿desde que lugar emocional quiero contemplar algun aspecto de mi vida? ¿Desde el amor? ¿Des de la confianza? ¿Des del anhelo? ¿O la esperanza?

Los antiguos gurús, maestros del sonido, sistematizaron unas fórmulas sonoras llamadas Raags que nos facilitan sintonizar con los 60 estados de ánimo básicos del ser humano. Así, afinando nuestros centros energéticos a esas prescripciones sonoras, podemos entrar a voluntad en estos 60 estados de ánimo. Esta posibilidad nos permite entablar conversación con nuestra mente – a veces tan tan tan aferrada a su modo neurótico de ver – dándole nuevos inputs para que se relaje y nos deje dar ése pequeño paso, esa enorme deicisón que traerá florecimiento a nuestra vida.

Continua llegint

Discípula de la voz maestra

Quiero algo más que el conocimiento prestado. Quiero mi experiencia. Quiereo verme. Quiero ser mi revelación. Quiero sacrificar mi memoria, mis libretas, mis apuntes. Quiero ser peligrosa para el misterio. Morir y renacer cuantas veces haga falta. Y pienso: “caramba! con lo que duele!.” Pero si. Es lo que quiero.

Despedirme de la estudiante para adentrarme en la discípula. Recuperar ese par de ventanas tremendamente verdes que fui y contemplar la vida desde ahí.

Deshacerme poco a poco de todo este suntuoso ropaje hecho de patrones y de sustos. Dejarme en la confianza de la voz maestra. Y aprender a sonar en ése soplo suyo sin estroperarle la canción.

Participa al webinar gratuito inscribiéndote aquí

Mentides a mida

” Fes-me un vestit. Sí, a mida, d’un color que em  ressalti els ulls. Que m’ajudi a fer-me esvelta i que tapi les imperfeccions que em sé i que no vull compartir. Posa-m’hi un brodat, que brilli tant que jo mateixa oblidi el lloc dels dubtes i de les zones fosques i que asseguri que qui miri pugui només quedar embadalit ” 

Mentides fetes a mida.

Però la veritat no s’inventa.

 I la veritat és aquest cos que tapo amb parracs desesperadament. Enormes llençols  cobrint  la bellesa d’una realitat que no he après a mirar. I és així com vaig vivint en un paisatge d’evidències revestides. Veritats fetes trastos que tapades i tot destorben.  Perquè hi topo. Perquè em faig  blaus a les cames i al ser. Sense valor per descobrir-les, precioses joies que condemno a ser andròmines sota el brodadíssim vel de les meves pròpies mentides.

13/12 – Matinal de Ioga a Itzà – Girona

24059050_389962284769429_1648896492953624060_nLa nostra trobada va ser ben senzilla. I tant autèntica com ho és per cadascú de nosaltres la nostra pràctica, la nostra connexió amb el moviment i el so. Organtizar alguna cosa plegats amplia la possibilitat de seguir contactant amb un mateix. Tots són canals, portes, maners, formes, …

Vine a formar part d’aquesta trobada el proper dia 23/12 a Estudi Itzà  i explorem en una sessió de so, d’asanes, de pranayames, de relaxació, de cant i de meditació.

Trobaràs tots els detalls aquí:  http://xavierpunsola.com/naad-yoga-integral-1/

Sobre l’enclusa


dibuixPour Les Oiseaux – Sylvain Chauveau

La conversa era ben estesa sobre l’enclusa demanant-me que agafés el martell. Que el prengués i anés esculpint-la amb el to i la força justes, capaces de modelar tota aquella rigidesa sense trencar l’estimadíssima peça.  Perquè ara era el torn de la realitat, l’hora d’imprimir-la-hi sense sentimentalismes que atenuessin la veritat. Era el moment de l’orfebreria, de ser la bona mà que converteix en joia tota aquella divagació. Continua llegint

Ressonant el mantra

Untitled design

(Ljósið – Ólafur Arnalds)

Paraules. Me les dic cent  no, … mil vegades. Amb intenció i direcció encara que mai m’ho sembli. Aquell missatge de llavor implantat cèl·lula a cèl·lula és en mi en una maniobra d’anys. Un patró de melodia interna ressonant en cada òrgan, un mantra bategant en cada teixit, sent-me el to del contacte un cop a fora, impactant en els altres i en les coses, expandint i transformant. Construint. Destruint. Rego aquesta llavors amb els sons de l’ànima, amb els ritmes del cos, Continua llegint

El so de l’abscència

a37a86fed94582b0f0bc24ffcfb72f82

Fields of Gold – Anne Roos

Em tinc quan la lleugera carícia sap despertar-me en l’arpa interna un recital d’autenticitat només per mi. Afluixo el claviller mandibular i afino l’expressió del somiqueig a  la rialla, humitejant, si cal, una mica les cordes des dels ulls. Sona, tot plegat, preciosament greu. Greu de sever. Greu de digne. Greu de trobar-me davant la furiosa mentida. Greu d’un dràstic canvi d’altura. Tant greu que no seguiré per aquí.

Continua llegint

Dels sentits en el so

65c5600f96549aa83eeff87c5e39331eNo sabia que podia mastegar el so i trobar-ne el gust, l’aspror, la sequetat, l’acidesa, la lleugeresa… Tampoc imaginava que podia veure-hi un color que em parlés de calideses, de fredors. No tenia ni idea que  podia flairar-lo en l’ambient…  olors de mandra, d’agitació, d’infantesa, … Ni tampoc que era possible posar-l’hi tact a aquell “Ah!” del tall finíssim del paper a la pell o a aquell “aaahhh ****  …” de quan m’abrigo sota una manta groixuda i suau mentre tu m’escalfes un te. Avui el Sa Chandowati, la plenitut en la tònica, té gust de maduixa de l’hort de la meva àvia, tacte d’herba vibrant i verda, olor floral de radiant primavera. També brilla com un sol immens que m’escalfa i sona com mil cors despresos cantant junts. Quin so tant magnífic, no? O avui també em sona el Re Dayawati, la segona a vegades menor que fa referència a la protecció, fa olor d’intimitat de  la llar, té el toc d’unes mans que protegeixen, s’il·lumina amb una llumeta amorosa que irradia  delicadesa mentre sona una cançó de bressol.  Has sentit mai aquest so? La vida ens canta a un volum altíssim amb els sentits oberts.

La melodia de l’existència

3d09c35eb02fe2affea197f3bfc1d2cc Hi ha una melodia de l’existència. A mi em sembla un flux on hi ha l’essència, el veritable nom en el qual ressonem i existim en consonància amb l’Univers. En aquesta melodia s’hi despelga la plenitud, tot el moviment, tota la quietud, tot el so i tot el silenci. Una veritat essencial que és un regal de la creació i no he de fer res més que viure-la. Sé que com més intensament la visqui, més feliç seré, doncs m’aliniaré amb la meva veritat essencial. Continua llegint

L’impacte del Raag

Ahir em vaig posar a escoltar un dels raag que haig de treballar aquests tres mesos dins la formació de Naad Yoga Teacher Training. És el Raag Gauri Majh, una combinació de dos raags que funcionen per separat accentuant efectes diferents. Per una banda, Raag Gauri, que té aquesta capacitat de limitar l’ego i, per l’altra, Raag Majh, que encén la flama de l’enyor, del trobar a faltar i que té a veure amb l’aferrament. Continua llegint