EM SENT(r)O- presentacions 12/3 i 17/3

3Buscar la concentració per a realitzar les tasques que ens reclama el dia a dia no resulta sempre fàcil.  A vegades ens trobem – pel motiu que sigui – dispersos, poc presents, tant pendents de les coses que succeeixen  a fora, que oblidem la importància de les qüestions que tenen a veure amb els nostre dins. Com podem millorar la nostra capacitat de focalitzar, de centrar-nos, d’aprendre, d’encertar, de ser eficaços i eficients i, sobretot, feliços?

Respirar, entonar i escoltar música de manera conscient ens ajuda a trobar el punt de contacte entre aquestes dues dimensions, facilitant-me la sincronia del meu dins amb el meu fora.  Entenent que quan em sento, em centro, volem oferir-te aquest espai on aprendre tècniques sonores que posen en funcionament procediments cerebrals complexos incidint ràpidament en la
concentració. Continua llegint

Cercles de nit

Ahir a la nit, sota el batibull de Festa Major, escoltava aquesta peça fins ben tard. La música d’Stephan Micus té alguna cosa ancestral. Les seves composicions em semblen plenes de veritat, d’una veritat acomulada a través dels segles. Aquesta peça, Night Circles, del disc The Garden of Mirrors té la màgia del silenci, d’una nit llarga i freda, d’íntima soletat humana, d’íntima connexió divina.

M’agrada posar peces com aquesta després de fer la kriya Superhelath. Quan totes les portes del meu ésser estan obertes, la música es passeja dins meu i m’explica coses a vegades incòmodes, com ahir.

Quina energia de foc té aquesta peça … és una dansa de tro carregada de raó. Avui recordo la força de l’amor de tantes dones, de les llobes salvatges de Clarissa Pinkola, que han trascendit el dolor.

 

La pràctica musical com a meditació

deixar-se a la fontPensava que arribar a connectar amb la font era ja tot l’exercici complet. Trobar-me la pròpia reserva d’energia disponible en el nucli de l’essència em semblava el quit de la qüestió.  Però ara sé que un cop aquí puc estar-m’hi i deixar-me ser canal d’expressió sentint l’abandó de tot el meu ser al poder creatiu, al moviment d’alguna cosa descontrolada que em trenca el límits i em fa vibrar en el desenvolupament d’una experiència que no es pensa, sinó que es viu.

La música és la meva anada a la font. I l’estada es converteix en una experimetnació intuïtiva on ritme i melodia flueixen sense esforç, sense cap intensió més que expressar la veritat a través meu. La intuïció se m’aguditza sense forçar res i tot es va succeint en un estat de somieig. Prenc decisions deixant sorgir l’expressió. L’escolta i la sensibilitat estan obertes i receptives. És una meditació.

Quan puc compartir aqusta energia no sóc una cantant o una intpèrpret. La neurosi per la tècnica em desapareix perquè em sento ser un canal per mi mateixa i pels altres que fluim en aquesta onada de veritat.

I quan arriben els agraïments només puc mirar enlaire i donar les gràcies a l’Univers per deixar-me ser en aquesta experiència. Gràcies … ❤

 

L’alegria trista de Raag Vadhans

1306623000582_fAvui l’ànima em balla amb Vadhans. Sento l’alegria del que sap que les coses només poden  millorar. I, en sincronia, m’acomiado de la que he estat. Miro d’acceptar la metamorfosi. Quin enyor de tot el que he sentit i com ho he sentit…  Els records ja no els recordo igual. Records de com t’he estimat,  de com he viscut, …  ja no els percebo de la mateixa manera. A cada passa deixo enrere un tros de terra que no trepitjaré ja mai més i avanço amb els ulls xops i somrients cap a una nou matí.

Per què m’emociona la música?

lloc emociónsSempre he sentit que quan em neix una melodia aquesta venia d’un lloc intern deixant brollar una expressió personal tenyida de sentiment. Igual em passa quan escolto una música que em toca. Però què toca? Quina part de mi reacciona a aquest estímul? On va? Alguns estudis científics afirmen que les persones que fan música registren i diferencien els estímuls acústics amb major facilitat ja que el seu cervell ha treballat un seguit de connexions que els fan més sensibles. El còrtex auditiu, les zones cerebrals que controlen les àrees del plaer alimentari o sexual, les àrees del llenguatge o les relacionades amb la motricitat a l’hora d’articular moviments precisos en la pràctica d’un instrument, etc. Es posen en funcionament simultàniament en una acció de coordinació, motricitat, audició, cognicio i emoció. Impressionant, no?

Però, i per què m’emociono escotlant certes peces? Aquesta major sensibilitat permet captar el missatge afectiu de la música a través del sistema límbic, que rep els dissenys melòdics i desperta el nostre món interior deixant fer-hi presents emocionsi sentiments.

Penso que aquest pot ser un dels motius pels quals la música pot esdevenir una eina terapèutica. És clar que el maneig de la música com a teràpia cal deixar-la en mans de professionals. Però no la subestimem. El potencial de la música per acompanyar-nos per la vida és enorme.

Us deixo una presentació que he trobat per la xarxa que parla sobre aquestes qüestions. Desitjo que deixem de veure la música només com una entreteniment. Pares i mares, persones, totes … la música ens pot ajudar molt a créixer, a desenvolupar-nos.

Música per volar

Anouskha Shankar presenta aquesta peça dins l’àlbum Traces of you arranjada per Nitin Shawney on es fusionen sonoritats modernes com les del hang i el cello amb les del sitar, tocat per aquesta artista que em sembla una filla de Saraswaty. Anoushka explica que durant el procés creatiu de Flight es va sentir persseguida per aquestes melodies durant setmanes fins que va poder concloure la peça, la qual la va tenir totalment absorta.

Música feta des de l’ànima, una porta a un estat superior…

 

 

Abans de les paraules

Asa di varA vegades converteixo la contemplació en un exercici impossible, ple de ment, ple de control, ple d’incapacitat. Així no ho aconsegueixo. Em sembla que contemplar no passa només per la comprensió d’unes paraules des del punt de vista de la comprensió de conceptes. Hi ha alguna cosa més abans d’aquest exercici tant mental.  Hi ha una comunicació que va directament a l’ànima, un coneixement disponible en la pròpia ressonància de les paraules i, encara més, si s’acompanya d’una melodia que hi estigui estretament vinculada, aportant el to emocional indicat per a accedir a aquest coneixment independentment de si s’arriba a les paraules.

La tradició Sikh domina aquest plantejament meditatiu que empra la tecnologia dels raags i els taals per acompanyar les paraules dels seus Gurus. Un exemple n’és l’Asa Di Var, un poema del primer Guru Sikh, Guru Nanack, que és interpretat amb raag Asa durant les primeres hores del matí per a músics religiosos, els quals consideren que si interpreten amb veritable sentiment la peça, els desitjos es compleixen, és l’oda de l’esperança.

M’agrada seure i escoltar l’Asa Di Var del Professor Surinder Singh amb tots els sentits, sense qüestionaments, respirant i deixant-me notar la presència, navegant en aquesta màgia musical, contemplant sense el límit de les paraules i omplint-me d’esperança.

 

 

Kashitti o “per què a mi?!”

Escolto sovint aquesta versió de Nadia adaptada per Nitin Shawney i interpretada per Nicki Wells. La cançó es basa en un thumri que canta el neguit de dos amants separats un a cada banda de riu. “El riu s’ha convertit en l’enemic” – diu el poema. És doncs un lament que es mou a través de les aigües del riu i que em fa pensar molt en el sentiment de separació propi de Kashitti, aquesta empremta emocional que expresa dubte a través d’un profund lament per no poder acceptar els esdeveniments que succeeixen. És un gran “per què a mi?!”.

Qui no ha estat mai en aquest sentiment d’impotència i de resistència a l’acceptació alguna vegada? Kashitti és l’expressió de la queixa, capaç de destruir tota esperança.

M’agrada també escoltar una altra versió de Nadia on es canta primer el Kasturi Tilakam, uns versos del llibre sagrat Sri Krishna Karnamrita escrit pel sant Lilasuka Bilvamangala, on es descriu una bonica visió d’un déu Krishna abillat amb perles i joies. Preciós.