El mantra de la darrera cullerada

b1efd5e060cfbe213f6c790456efa2e6Acabats els cants per  obrir-me a l’abundància, penso: “feina feta”.  Ridícula. L’expressió gairebé m’eixorda.  “ FEINA FETA”?!!!  Què vol dir això!?… si segueixo en la falta, sentint fredor al cor i a la butxaca amb la desesperança pròpia de qui no aconsegueix fer-ho diferent!! En què he estat mentre cantava? Aquí no ha passat el miracle que esperava! En què he  invertit  el meu valuós temps de vida? …  Perquè m’he conformat amb executar instruccions al més pur estil “abracadabra”?  … Perquè canto, prego, visc, sense mi?

Avui exploro la possibilitat de passar de la cançó al mantra fent viva la oportunitat, sempre present, de tansitar de la Continua llegint