Com un fanal

b05e6c19eb4bfffc20ab622290cbd188(I Know a Love so True and Fair – Chad Lawson)

Acollies la llumeta del meu esperit obrint en la foscor el camí del meu prec. En el gest d’encendre’t et vaig demanar que em duguessis  justament on calia perquè em semblava massa difícil no deixar-me en l’hàbit de la repetició que tant soldat duia a les cèl·lules.  Ens vaig encendre veient desfer-me la cera en el degoteig de la teva carn. Observava en l’incendi del teu blè, la crema del meu cordill encarcarat que enfilava pensaments poc reals. I m’animava a ser en la teva refulgència, en la flama de les coses que m’escalfen l’ànima.  Aparegué la nova forma, la ment fumejà a mig morir i vaig guardar el record d’aquella lluor secreta en la retina dels ulls com un tresor de claror, com un fanal de saviesa.

La flor de la intuïció

10a0f7e5781361da77009f26238bf96e(Àudio Only in the Dark – Ben Lukas Boysen)

Sense que ell se n’adonés, Parvati va tapar-li els ulls. I, com que les coses que els passen als déus, ressonen en l’Univers sencer, tot va ser, aquella estona, en absoluta foscor. Una negra nit còsmica. Reaccionant a la obscuritat, una visió nova va brotant-li entre les celles. Un nou òrgan de percepció irradiant la llum d’una nova comprensió resseguia el perfil dels detalls més recòndits, abans desenfocats.

Hi havia un enteniment nou, un canvi de voltatge, un llampec de saviesa, com la intensitat sonora de “l’eureka!”, com el tacte de l’encert quan trobo les claus dins el caos de la meva bossa. Era la
identificació de l’ingredient secret que ressuscitava la recepta. Hi veia més i amb més encert.  Entrant per la corona, un riu de coneixement li banyava el front, hidratant la llavor primigènia de totes les coses. Les veia créixer i les Continua llegint

La nova llum

5be5df067615627c43b8aeeac4cdb776(Àudio: Staying – Koda)

Sento la cançó del solstici. La nit més llarga de l’any té el to d’una melodia clarobscura, enfilant-se pel vespre, lentament, zigzaguejant-ne els graons, avançant cap a la llum d’una nova octava que promet brillar tot i que en-cara s’ennuega amb alguna nota de l’anterior. M’aturo  i miro amunt empesa per la vibració de les coses felices: quines ganes de viure! Escala avall, encara algun pètal pansit en l’agost i un ensopec d’octubre matisen l’alegria abans trobada. Trio les millors llavors, les llenço sembrant-les ben amunt, confiant que l’aire les conduirà al lloc més fèrtil de mi. Que tot recomenci amb l’arribada de la nova llum.