Com un fanal

b05e6c19eb4bfffc20ab622290cbd188(I Know a Love so True and Fair – Chad Lawson)

Acollies la llumeta del meu esperit obrint en la foscor el camí del meu prec. En el gest d’encendre’t et vaig demanar que em duguessis  justament on calia perquè em semblava massa difícil no deixar-me en l’hàbit de la repetició que tant soldat duia a les cèl·lules.  Ens vaig encendre veient desfer-me la cera en el degoteig de la teva carn. Observava en l’incendi del teu blè, la crema del meu cordill encarcarat que enfilava pensaments poc reals. I m’animava a ser en la teva refulgència, en la flama de les coses que m’escalfen l’ànima.  Aparegué la nova forma, la ment fumejà a mig morir i vaig guardar el record d’aquella lluor secreta en la retina dels ulls com un tresor de claror, com un fanal de saviesa.

És qüestió de fe(r)

869d2ad7f1ab3dcbc86918f32ec4eefd

La edad de los árboles – Elen

La ruta de les coses noves té el gust inclassificable dels mapes muts. Sense idees,  sense registre, assassinada la rigidesa del “això mai”, només em queda provar. Aventurar-me, deixar que el pur convenciment em mogui els espantadíssos peus un cop i un altre, plens d’un foc de fe que crema només perquè creu. Perquè malgrat tot crec.

 I sense que sigui fàcil o difícil,  ressegueixo amb tonada de Ga, aquest fil primíssim, un delicat carrer de llum que es descabdella sota els meus inoportuns talons. Trepitjo les llambordes confiant que el ritme em doni impuls i, que amb l’estona, crei la inèrcia suficient que em sostingui, fent equilibris en un itinerari del que no Continua llegint

Una mica més clar

529816_3920414694660_1348109824_nÀudio Bread of Angels (feat. Noah Wilding)–Stanton Lanier.

Avui els ulls em ploraven. “L’aire d’aquesta ciutat o l’enlluernada mentre conduia “- m’he dit. Però per un moment,  aquelles llagrimetes sense cor m’han semblat molt més denses que el parell de pensaments que havien volgut explicar-me-les. El farmacèutic, un senyor gran, posseïdor d’aquella mirada, com la del meu avi,  transparent, segurament marcada per haver vist més del que
voldria,  m’ha dit : “nena, sembla que volen plorar de valent …” I com
dos petits estanys d’un verd ben viu han començat a vessar-ne Continua llegint

L’ocell-rubí

6776ec319c255e183498de71b2d5b254Respiro amb un ocell-rubí que canta encès entre les costelles. Me’l deixo volar,  sense posseir-lo ni engabiar-lo. Expandida en aquest aleteig vermell el veig asseure’s en el verd de les fulles – ara brillen més! També el veig acalorar-se en la frenètica imperfecció del trànsit a la ciutat o en l’olor esmorteïda d’aquelles quatre flors liles mig seques del balcó que ja no els toca ser aquí. Li encanta nedar capritxosament en el vent que arriba i torna de la teva pell. S’alimenta d’altres cants de foc, deliciosos fruits rojos on hi clava el bec. També sap incendiar paraules i cossos amb la seva energia fogosa. I quan em vola pel front m’il·lumina les idees amb la llum de la comprensió. Continua llegint

Respirant el foc

7898ff84973f0c86f3a0e7c257f05112Clavava els ulls en la flama d’una espelma petita als meus peus, una ballarina en les parets de la nit que ja arribava. En la respiració absorbia la flama i la seva radiància em traspassava les parpelles inundant d’una escalfor daurada tot el meu ser. Voices of the Moon m’inflamava en un moviment que anava de la dansa subtil de la seducció a la tempesta d’una ràbia desbocada. El foc se’m movia dins amb la força del que purifica, del que transforma i crema després de posar llum allà on no vols mirar. La meditació pot incloure molt, molt moviment. Catàrtica.