La pràctica musical com a meditació

deixar-se a la fontPensava que arribar a connectar amb la font era ja tot l’exercici complet. Trobar-me la pròpia reserva d’energia disponible en el nucli de l’essència em semblava el quit de la qüestió.  Però ara sé que un cop aquí puc estar-m’hi i deixar-me ser canal d’expressió sentint l’abandó de tot el meu ser al poder creatiu, al moviment d’alguna cosa descontrolada que em trenca el límits i em fa vibrar en el desenvolupament d’una experiència que no es pensa, sinó que es viu.

La música és la meva anada a la font. I l’estada es converteix en una experimetnació intuïtiva on ritme i melodia flueixen sense esforç, sense cap intensió més que expressar la veritat a través meu. La intuïció se m’aguditza sense forçar res i tot es va succeint en un estat de somieig. Prenc decisions deixant sorgir l’expressió. L’escolta i la sensibilitat estan obertes i receptives. És una meditació.

Quan puc compartir aqusta energia no sóc una cantant o una intpèrpret. La neurosi per la tècnica em desapareix perquè em sento ser un canal per mi mateixa i pels altres que fluim en aquesta onada de veritat.

I quan arriben els agraïments només puc mirar enlaire i donar les gràcies a l’Univers per deixar-me ser en aquesta experiència. Gràcies … ❤

 

Per què m’emociona la música?

lloc emociónsSempre he sentit que quan em neix una melodia aquesta venia d’un lloc intern deixant brollar una expressió personal tenyida de sentiment. Igual em passa quan escolto una música que em toca. Però què toca? Quina part de mi reacciona a aquest estímul? On va? Alguns estudis científics afirmen que les persones que fan música registren i diferencien els estímuls acústics amb major facilitat ja que el seu cervell ha treballat un seguit de connexions que els fan més sensibles. El còrtex auditiu, les zones cerebrals que controlen les àrees del plaer alimentari o sexual, les àrees del llenguatge o les relacionades amb la motricitat a l’hora d’articular moviments precisos en la pràctica d’un instrument, etc. Es posen en funcionament simultàniament en una acció de coordinació, motricitat, audició, cognicio i emoció. Impressionant, no?

Però, i per què m’emociono escotlant certes peces? Aquesta major sensibilitat permet captar el missatge afectiu de la música a través del sistema límbic, que rep els dissenys melòdics i desperta el nostre món interior deixant fer-hi presents emocionsi sentiments.

Penso que aquest pot ser un dels motius pels quals la música pot esdevenir una eina terapèutica. És clar que el maneig de la música com a teràpia cal deixar-la en mans de professionals. Però no la subestimem. El potencial de la música per acompanyar-nos per la vida és enorme.

Us deixo una presentació que he trobat per la xarxa que parla sobre aquestes qüestions. Desitjo que deixem de veure la música només com una entreteniment. Pares i mares, persones, totes … la música ens pot ajudar molt a créixer, a desenvolupar-nos.