Ser en el so: passejant per escenaris sonors

43a226caea4784525687f9be1422f8e4Les ones es propagaven com notícies llamineres. Com l’impacte de la pedra en l’aigua. Una comunicació plàcia i il·limitada, com quan l’onada arriba a acariciar la platja al seu ritme imperturvbable. S’explicava la matèria a través del frec d’uns vells bols tibetans.

S’obrien escenaris sonors, paisatges nous que intentava desxifrar, trobar-hi el terra, i anar enfilant, amb la veu, els graons d’alguna escala encara incerta. Quan el caminar temerós ja galopava confiat amunt i avall era hora de desballestar l’estabilitat trobada. De nou el colpeig  creava una nova harmonia que em precipitava a l’infinit. Els estels arran de nas per després setir-me  en la lenta i ingràvida caiguda, tornant a la pacient tasca de comprendre aquell lloc nou des de l’escolta.

Cada vegada més absorta en la dinàmica, la veu funcionava sense premeditació, com un impuls més enllà de les decisions que  pogués prendre. La ment – a cop de “desafines”,estàs perduda“, ” et desplomaràs” i alguns missatges una mica més cruels – mirava de posar-hi tants impediments com podia, sense cap efecte. Un magma acolorit espès i calent feia dibuixos dins el meu tòrax tenyint del seu to -a vegades amable, a vegades sever- la meva veu. Com en una empenta la veu sortia. I sortia tant sincera, d’un lloc tant intern, tant cert, que en aquell so jo hi era.

 

La pràctica musical com a meditació

deixar-se a la fontPensava que arribar a connectar amb la font era ja tot l’exercici complet. Trobar-me la pròpia reserva d’energia disponible en el nucli de l’essència em semblava el quit de la qüestió.  Però ara sé que un cop aquí puc estar-m’hi i deixar-me ser canal d’expressió sentint l’abandó de tot el meu ser al poder creatiu, al moviment d’alguna cosa descontrolada que em trenca el límits i em fa vibrar en el desenvolupament d’una experiència que no es pensa, sinó que es viu.

La música és la meva anada a la font. I l’estada es converteix en una experimetnació intuïtiva on ritme i melodia flueixen sense esforç, sense cap intensió més que expressar la veritat a través meu. La intuïció se m’aguditza sense forçar res i tot es va succeint en un estat de somieig. Prenc decisions deixant sorgir l’expressió. L’escolta i la sensibilitat estan obertes i receptives. És una meditació.

Quan puc compartir aqusta energia no sóc una cantant o una intpèrpret. La neurosi per la tècnica em desapareix perquè em sento ser un canal per mi mateixa i pels altres que fluim en aquesta onada de veritat.

I quan arriben els agraïments només puc mirar enlaire i donar les gràcies a l’Univers per deixar-me ser en aquesta experiència. Gràcies … ❤