Sempre a favor

a4971751e422518aeeef87d9910fd6e3(The Swimmer – Phil France)

Escalava els dies assegurant els passos en laberíntiques tombarelles. Però ni grampons ni arnesos van ser prou àncores en aquella ruta on el vent, sense cap pudor, li bufava escandalosament a la cara. Era tant l’espai, tantes les oportunitats  … per què havia de refer sempre el mateix absurd trajecte entre l’intent i el punt d’inici? Plena de “per quès” detestava l’antipatia de la ventada, doncs havia comprovat que de cap manera volia anar-li a favor.

Una vegada, ja exhausta, no va oposar-se a la desfeta. Va acceptar-ne el retrocés i va deixar-se voleiar planejant les Continua llegint

Un trajecte ple de sentit

5242891f91f9c147d8bbc54ede87fac9

(Àudio One Moment of Silence – Arto Tunçboyacıyan)

Mentre encara em sento els ulls clavats al darrer revolt tancat i perillosament relliscós,  la cobra de la meva trajectòria – que havia semblat diluir-se fins a la mínima expressió del batec vital-, augmenta el cabal de tinta en el seu traç. És present, una mica més segur.

De tant en tant aquesta ratlla  de vida se’m ben nua amb altres línies en un niu de garses que només algunes pintes carregades de paciència tenen l’habilitat d’esclarir. I sort …! perquè haver de buscar el coratge pel cop de tisores que convertirà la línia en un tros de segment estanc i mort només pot voler-se fer per extrema necessitat.

Continua llegint

La cançó essencial

1df0da03146a90ad7b47bda4183ac28aNo vull ja supeditar la meva alegria a cap cançó aliena. Ara ja no. Cap melodia cantada des del cor d’un altre pot ser la solidesa de la meva felicitat. Vull cantar-me la tonada essencial, la que em fa les coses lleugeres i simples perquè em són absolutament naturals. Estic farta de recórrer als teus ulls – que els tens precisos!- per mirar d’esbrinar alguna cosa de mi. No, prou… Ja m’estimo prou per veure’m cara a cara. Per això aprenc pacientment a buscar-la, a escoltar-la, a comprendre-la i miro d’obrir-me així al que és permanent en mi. Continua llegint

La melodia de l’existència

3d09c35eb02fe2affea197f3bfc1d2cc Hi ha una melodia de l’existència. A mi em sembla un flux on hi ha l’essència, el veritable nom en el qual ressonem i existim en consonància amb l’Univers. En aquesta melodia s’hi despelga la plenitud, tot el moviment, tota la quietud, tot el so i tot el silenci. Una veritat essencial que és un regal de la creació i no he de fer res més que viure-la. Sé que com més intensament la visqui, més feliç seré, doncs m’aliniaré amb la meva veritat essencial. Continua llegint

Un dia, no sé com

df342a2741cc64535042ed02401615cbNo sé com, un dia, em trobo davant d’un grup de persones construint un espai per a la vivència, per a l’experiència, compartint unes idees i unes percepcions que ja són en mi mateixa i que sento no haver heretat de cap llegat familiar.

Pensant en aquest “com”, construia una biografia plena d’encaixos i serrells que vistos des de l’ara em semblen rebel·ladorament clars.  Ploràvem i ma mare ens posava “una cometa blanca”. Ni idea de com sonava. Però ella explica que callàvem. Després la coral al parbulari,  l’estora màgica dels contes, les classes de guitarra, les cantades i el teatre dels finals de cursos, les nadales i els advents al cor de l’església, les contades classes de llenguatge musical, les primeres composicios, els concursos, els grups  amb qui compartir i aprendre, la percussió amb Xivarri, les visites al Guruwara de Santa Coloma, les classes amb la Silpi, la trobada amb la música desde l’essència, Naisha, La Raj Academy, Ranjani, Naad Vididya

Alguna cosa posa ordre més enllà de les meves raons lògiques, de les coses que trio amb motius i plans. Alguna cosa em fa viure el “perquè sí!”, sense més argumetnaris. I em sembla ben cert, ben simple i ple de naturalitat, alegria. Aquesta és per mi la melodia de l’existència amb la que cal aliniar-me. La que m’afina i em duu a ser, a viure. I un día com avui, no sé com … sóc biografia.