(àudio: Pauri 23 Jap Ji – Veer Kaur & Guru Kaur) M’agrada obrir els ulls i sentir les ninetes fugir-me corrent com dues fures encuriosides a buscar pel món les Teves pistes. Et troben arreu. Surten volent comprendre , volent veure, … viure. I és en la pausa que descobreixen – a vegades només …
No sabia que podia mastegar el so i trobar-ne el gust, l’aspror, la sequetat, l’acidesa, la lleugeresa… Tampoc imaginava que podia veure-hi un color que em parlés de calideses, de fredors. No tenia ni idea que podia flairar-lo en l’ambient… olors de mandra, d’agitació, d’infantesa, … Ni tampoc que era possible posar-l’hi tact a aquell «Ah!» del tall finíssim del paper a …
L’havia sentida a la sessió de biodansa. Sí, en la roda final, quan ja totes les peces han fet voltes i voltes dins meu, quan els ulls es troben amb la sinceritat pròpia i amb la de l’altre. La buscava… però tot i recordar-ne algunes paraules … m’era impossible reconèixer-la … cap melodia em semblava …
