Una mica més clar

529816_3920414694660_1348109824_nÀudio Bread of Angels (feat. Noah Wilding)–Stanton Lanier.

Avui els ulls em ploraven. “L’aire d’aquesta ciutat o l’enlluernada mentre conduia “- m’he dit. Però per un moment,  aquelles llagrimetes sense cor m’han semblat molt més denses que el parell de pensaments que havien volgut explicar-me-les. El farmacèutic, un senyor gran, posseïdor d’aquella mirada, com la del meu avi,  transparent, segurament marcada per haver vist més del que
voldria,  m’ha dit : “nena, sembla que volen plorar de valent …” I com
dos petits estanys d’un verd ben viu han començat a vessar-ne Continua llegint

El missatge secret del so en Raag Gauri

bfa501e4048538378244c7735785df8aNo sé dir-te si acoloria amb so la meva ànima sentint Raag Gauri o si bé la pròpia ànima era qui – cantant amb la paleta de colors del raag – ho tenyia tot. Una dansa de notes serioses dolçament comunicades. Aquesta em sembla la naturalesa del Raag Gauri. El meu adult conscient posant-me un límit amorosament clar. És que sap que ho puc fer millor i, simplement, vol recordar-me que la meva naturalesa va més enllà de tota aquesta incomoditat. Massa contreta o massa expansiva. Somiar massa o massa poc. Fer-ho tot – tot!!- per aconseguir quelcom o sentir d’entrada que serà impossible i ja no cal que m’hi posi. Forçar el moviment o estancar-lo perquè resti quiet. Aconseguir un propòsit o no ser capaç de materialitzar-ne cap. En aquests termes Gauri posa ordre. La seva melodia-brisa em convenç en aquest passeig vespertí deixant l’ego quiet una estona per entendre que l’aroma de la flor és la que val,  no si em sobren o em manquen pètals.

Aquí comparteixo un Gauri preciós d’Ashpreet Sing a Raag Naad Sahbat Sohne que he descobert avui quan m’he posat a escriure.

 

L’ocell-rubí

6776ec319c255e183498de71b2d5b254Respiro amb un ocell-rubí que canta encès entre les costelles. Me’l deixo volar,  sense posseir-lo ni engabiar-lo. Expandida en aquest aleteig vermell el veig asseure’s en el verd de les fulles – ara brillen més! També el veig acalorar-se en la frenètica imperfecció del trànsit a la ciutat o en l’olor esmorteïda d’aquelles quatre flors liles mig seques del balcó que ja no els toca ser aquí. Li encanta nedar capritxosament en el vent que arriba i torna de la teva pell. S’alimenta d’altres cants de foc, deliciosos fruits rojos on hi clava el bec. També sap incendiar paraules i cossos amb la seva energia fogosa. I quan em vola pel front m’il·lumina les idees amb la llum de la comprensió. Continua llegint