Un moment d’encara no

516dfec3707ded5434a7507edd2923a4(Alone – James Spiteri )

Em sé en l’estructura, acomodant-se’m tota ella al missatge de la pròpia expressió, un trajecte sorollós que funciona des de dins. És en un raig de paraules injectat als capil·lars irrigant tots els meus teixits amb les consideracions de la ment. “Això sí. Allò no. Així no. Per aquí. Això no pot ser. Ara sí.” Registres i paràmetres allotjats en cada múscol, transitant per cada artèria, materialitzant el dins amb cada gest a fora.

Però què passa quan la conclusió canvia? Què passa quan la cançó de les idees queda obsoleta mentre un eco a l’esquelet Continua llegint

Una mica més clar

529816_3920414694660_1348109824_nÀudio Bread of Angels (feat. Noah Wilding)–Stanton Lanier.

Avui els ulls em ploraven. “L’aire d’aquesta ciutat o l’enlluernada mentre conduia “- m’he dit. Però per un moment,  aquelles llagrimetes sense cor m’han semblat molt més denses que el parell de pensaments que havien volgut explicar-me-les. El farmacèutic, un senyor gran, posseïdor d’aquella mirada, com la del meu avi,  transparent, segurament marcada per haver vist més del que
voldria,  m’ha dit : “nena, sembla que volen plorar de valent …” I com
dos petits estanys d’un verd ben viu han començat a vessar-ne Continua llegint