L’alaap, essències d’un perfum

Com un joc de vels que van caient poc a poc, abans de la composició, l’alaap em deixa  intuir  les gotes de cada essència pura que el conforma. Segments, frases que s’il·luminen i es tornen fosques i a l’inversa. Cadascún d’ells, és un tomb en el camí, una passa en la ruta que l’oïda no esperava. Ingredient a ingredient amb suspens i intensitat es va traçant el caràcter, sense pressa, deixant sorgir la relació amb els altres. Afiançant cada element, establint-se en aquesta combinació tant precisa plena proporcions, de lideratges, de tensions, d’amors avinguts, de presències que ara poden ser i després no.  I de nou sorpresa i canvi de rumb, …  Com una flor que s’obre, aquesta estructura floreix deixant anar tot el seu estrany perfum, mostrant la fragància del raag. Una meravella.

Us deixo aquesta preciosa composició clàssica en raag Dhani de Lakshmi Shankar.

Som el que cantem

Una perla que em trobo avui. Munbe va, composta per A.R. Rhaman en tamil, una llengua molt antiga pròpia de Sri Lanka. Fantàstiques Vydia i Vandana Iyer en aquesta interpretació. A tarvés de la seva veu em faig una idea d’elles, de com són, etc.  Per què? No les conec, mai havia sentit res d’elles i… en pocs segons tinc aquesta sensació …!? és només una mera projecció? És un judici? O hi ha alguna cosa d’essencial en aquesta comunicació?

No us ha passat mai de compondre una melodia que al cap dels mesos et resulta incantable, per aguda o per greu, per intensa o dèbil o … ? Aquella melodia va sorgir de la necessitat d’expressar quelcom important per mi llavors. El to i el volum delaten el moment personal. Quan aquest moment queda enrrere, el to i el volum tornen a moldejar-se en una nova sitaució. I tot canvia. Podem evocar aquella melodia, portar-la al present a través del record de l’emoció.  Fins hi tot podem interpretar la melodia d’un altre buscant en nosaltres aquest record. Però ja no és un retrat dle present. Ara és fer ruta en el dins per cercar exactament aquella emoció. Sigui com sigui, a través d’aquest exercici de cerca, la veu, amb el seu propi caràcter i la seva propia sensibilitat expressa un tros d’ànima, si no tota. Hi som en aquella veu.

A mi la veu em sembla l’ “obre’t Sèsam” de la pesonalitat. Acostar-nos a conèixer la natura i característiques de la pròpia veu permet coneìxer-nos en profunditat a nosaltres i també als altres perquè la personalitat es revela a través del so de la veu perquè és a través d’ella com exterioritzem la vivència interna. Podríem dir que quan ens expressem a través de la veu en connexió amb nosaltres mateixes, som autèntiques. Llavors, som el que cantem.

Un article que m’ha agradat en relació a aquests aspctes és de Psicologia de la música y emoción musical, de desembre de 2003, de la Universidad de Murcia.

 

Abans de les paraules

Asa di varA vegades converteixo la contemplació en un exercici impossible, ple de ment, ple de control, ple d’incapacitat. Així no ho aconsegueixo. Em sembla que contemplar no passa només per la comprensió d’unes paraules des del punt de vista de la comprensió de conceptes. Hi ha alguna cosa més abans d’aquest exercici tant mental.  Hi ha una comunicació que va directament a l’ànima, un coneixement disponible en la pròpia ressonància de les paraules i, encara més, si s’acompanya d’una melodia que hi estigui estretament vinculada, aportant el to emocional indicat per a accedir a aquest coneixment independentment de si s’arriba a les paraules.

La tradició Sikh domina aquest plantejament meditatiu que empra la tecnologia dels raags i els taals per acompanyar les paraules dels seus Gurus. Un exemple n’és l’Asa Di Var, un poema del primer Guru Sikh, Guru Nanack, que és interpretat amb raag Asa durant les primeres hores del matí per a músics religiosos, els quals consideren que si interpreten amb veritable sentiment la peça, els desitjos es compleixen, és l’oda de l’esperança.

M’agrada seure i escoltar l’Asa Di Var del Professor Surinder Singh amb tots els sentits, sense qüestionaments, respirant i deixant-me notar la presència, navegant en aquesta màgia musical, contemplant sense el límit de les paraules i omplint-me d’esperança.