Yo vengo a ofrecer mi corazón. Ahir al final de la sessió de biodansa dansàvem aquesta cançó interpretada per Mercedes Sosa. L’havia sentida abans. D’alguna manera la recordava. A la cançó y a ella també. Quan de missatge i quanta ànima. «Una cuchillada de amor» que en aquell moment m’esquerda la cuirassa i permet que …
L’havia sentida a la sessió de biodansa. Sí, en la roda final, quan ja totes les peces han fet voltes i voltes dins meu, quan els ulls es troben amb la sinceritat pròpia i amb la de l’altre. La buscava… però tot i recordar-ne algunes paraules … m’era impossible reconèixer-la … cap melodia em semblava …
Les notes passejaven i em deixava prendre arraconant la ment, sense identificar ritmes ni formes, sense buscar res més que un senitr que es traduís en moviment. Balancejava el cos des d’una saviesa que funcionava malgrat tota la meva resistència, tots els meus peròs. I es van desfer i desfer … i prou. L’alegria …
