Més cor a la vida

01f13150a95d7371bc022b08b8d2a915Yo vengo a ofrecer mi corazón. Ahir al final de la sessió de biodansa dansàvem aquesta cançó interpretada per Mercedes Sosa. L’havia sentida abans. D’alguna manera la recordava. A la cançó y a ella també. Quan de missatge i quanta ànima. “Una cuchillada de amor” que en aquell moment m’esquerda la cuirassa i permet que vibri en una resposta d’amor a les experiències de tristesa. M’adono que les ferides encara hi són i del lloc des d’on em porposa mirar-les la cançó.

Més cor a la vida!

 

 

Va ser SENTIR

bbf3d5247fc76c2188f7ed3a7c5d99dfL’havia sentida a la sessió de biodansa. Sí, en la roda final, quan ja totes les peces han fet voltes i voltes dins meu, quan els ulls es troben amb la sinceritat pròpia i amb la de l’altre. La buscava… però tot i recordar-ne algunes paraules … m’era impossible reconèixer-la … cap melodia em semblava tant colpidora com la de llavors …

Vaig demanar-ne el nom. Amor de índio. Vaig escoltar-la. I no vaig sentir-la. L’havia sentida des d’algun lloc que no eren les orelles. Quantes coses calla el so des de la ment, des de la descodificació de sons, des de la racionalització d’harmonies, des del contingut de les paraules. I en canvi, en el silenci del moviment, quan les portes del ser ja són obertes,  es revela l’essència atravessant la pell, encetant un diàleg visceral i valuós. Em sembla que això d’aquest dia va ser SENTIR …

Inside me, la vida baila

 

Sense títolLes notes passejaven i em deixava prendre arraconant la ment, sense identificar ritmes ni formes, sense buscar res més que un senitr que es traduís en moviment. Balancejava el cos des d’una saviesa que funcionava malgrat tota la meva resistència, tots els meus peròs. I es van desfer i desfer  … i prou. L’alegria estesa per la sala blanca … allargant-se, girant, fent-se flor i aire i res i pes…

Inside me, aquesta peça d’Anoushka Shankar amb veu de Sandra Carrasco em recorda com va creixent aquest moviment intern que bull i em trenca les negatives, cap un gran somriure. Ballar pot ser un exercici extraordinàriament meditatiu. Agraeixo molt a la Laura Garcia l’espai que crea a través de les sessions de biodansa. Gràcies ❤ !!

Però … i  què passaria si balléssim un raag amb tots els seus colors, totes les seves emocions? Com seria ballar les empremptes emocionals, els matisos? Experimentarem!