Sobre l’enclusa


dibuixPour Les Oiseaux – Sylvain Chauveau

La conversa era ben estesa sobre l’enclusa demanant-me que agafés el martell. Que el prengués i anés esculpint-la amb el to i la força justes, capaces de modelar tota aquella rigidesa sense trencar l’estimadíssima peça.  Perquè ara era el torn de la realitat, l’hora d’imprimir-la-hi sense sentimentalismes que atenuessin la veritat. Era el moment de l’orfebreria, de ser la bona mà que converteix en joia tota aquella divagació. Continua llegint

Una finíssima cirurgia

bab5eb6f6348b5bf5f124e736e05416cNocturne – Akira Kosemura

La veritat residia sota l’escorça. Era tant polida que transparentava. Sota la finor d’aquella pell-paper-de-seda sentia bategar-hi l’existència, circulant entre els teixits i les blaves canalitzacions d’uns braços en plàcida blancor. Quiets i sincers, capaços d’estrènyer amb força el que sí, s’havien fet també aptes en bandejar les interferències i experts en deixar-se després en la dolça dansa de l’arc sobre les cordes, ampliant la fermesa en els moviments delicats.   Continua llegint

L’expressió de l’autenticitat….la meditació i l’autoconeixement amb infants i joves!!!

Featured Image -- 660A #petitpedagog, el blog que mira el món amb ulls d’infant, avui hi ha penjat aquest article de #BeSound sobre què pot aportar als infants i joves un espai de meditació. No deixeu de fer una ullada més àmplia al blog … està ple de reflexions interessants!!

#petitpedagog...el món amb ulls d'infants!!!

“Mirava el meu nebot. Té dos anys i l’expressió sense esperes dels infants. “Aigua!” xiscla, connectat a la necessitat. Em va semblar tant real … Sense passat ni futur. Era una expressió purament de l’ara”.

Aquesta petita escena em va fer pensar molt sobre de quina manera – mentre anem vivint-  les persones perdem aquesta capacitat d’establir el contacte amb les coses que volem, des del present, des de la naturalitat. Quan i com comencem a funcionar menys autènticament, mantenint compromisos que ja no ens fan feliços, com si aquests haguessin de sustentar l’èxit de les nostres vides?

Recordo el moment en què m’havia de decantar per uns estudis o per uns altres. El meu cor demanava a crits literatura, art, música. El meu cap es deixava aconsellar per la por dels adults. Un embolic.

Avui ja sóc una adulta. Una adulta que es dedica al treball educatiu i…

View original post 355 more words

Millor una cançó

Res fluïa. I arriba aquest regal. I em desfaig en la cascada, en el doll de notes, de llàgrimes, de paraules que no puc dir i brollen inundant-ho tot.  Em sembla que em comprèn millor el deix d’aquesta cançó que cap altra cosa al món… Quin regal … El tiempo está después, de Fernando Cabrera, interpretada per Perotá Chingó. Avui – de fet sempre però avui més- la música ho explicarà molt millor que jo. Escolteu aquesta meravella sincera, autèntica…

Altres versions:

Elles mateixes en una gravació d’estudi aquí.

La del seu autor, Fernando Cabrera, aquí en un directe.