Allotjant-me el mantra

Enterrar-me  sota la pell i teixit endins la llavor de vibració, és decisió d’inici.  Obrir-me les finestres per allotjar entre la carn de la meva ment la possibilitat d’una solució que encara desconec,  és creure’m el primer pas.  Perquè sense procés no podré conèixer la rara flor d’un fruit que – des d’aquí – ni tant sols li endevino la forma.  I per un temps serà tot covar l’engruna. Regar-la, cant a cant,  fins que, un dia, la força del nounat esquerdi les parets del  gra, enredant-se’m amb antigues bardisses. Uns quants cants després, si és que la malesa ha fet lloc al jove esclat, veuré vessar-me, per la boca i els ulls, les flors. Celebraré una visió renovada prenyada de fruits que resolen alguns entrebancs de viure.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s