Sense paraules

img_20180609_193029_752-309134253.jpg

Discursos tot poderosos. Paraules com disfresses… Entre massa precaucions i apissonadores, la mateixa gelor de cor. Incomunicad@s. Isolad@s. Amagad@s entre el que ens diem, expressem i sentim anem creant distorsió, irrealitat. I no són males arts sinó defenses que protegeixen la bella fragilitat d’alguna cosa valuosa.

I doncs… com restablim la comunicació? I no només amb els altres sino, principalment, amb mi mateix@… Com torno a la pròpia coherència? Guru Nanack Dev Ji, el primer dels Gurus Sikhs, va entregar-nos la clau d’aquesta comunicació. Canta! – ens diu. Canta perquè en la veu autèntica tot és coherència, tot és conversa interna, tot és visió. Apareixem. Florim. To, ritme, volum… em deixen considerar amb finíssima precisió el meu moment i el de qui tinc davant. Sense narrativa. Pura entonació. Ens afinem i ens trobem. Som en aquesta petita unitat des de la contemplació mútua. I ara podem resoldre amb cura. Aquesta és, per mi, la màgia real.