(Àudio Where Time Goes – Takahiro Kido)

L’aire conserva encara la olor d’algunes notes teves. Un escampall de paraules desfetes m’enterra els peus  i sento com es refreda la sala en aquesta decreixent tebior de foc apagat. Com ressonen les absències! L’hologràmic record de tu cantant tonteries a peu d’escala em fa somriure. I m’adono de l’enorme privilegi d’haver-te vist. Com t’enyoro podent ser.